Canalhiha

EN LO MOS A LA BOCA
Sortir és a menjar-se la al carrer.
Au, anéu al solet, los diu la iaia
I la mare los dóna un gavinyet.
Jo no´l vull; me la pelo en les ungles, que faig més avio.
A mi dóna´m lo de punta de punyal, que em faré una figura de pell.
La figura és una escultura, una nau espacial, un castell.
Com t´ho has fet? Com ho has fet? Veigues ella, sempre tan original!
Una ti mans per a tot i l´atra, per a fondre´s en un pensament a la jugandina.
Què s´ha fet? Se n´ha anat pel canal en la veïna i un gosset.
Hau vist una xiqueta en un batí aixà i així, del mateix color que´l meu?
Ja és l´hora d´anar a astudi; sun pare la matarà.
Qui està fet per l´astudi, relotge no li manca.
Duu un sapet a les mans.
Ha sortit pel sifó feta una peça de fang.
Feta de mal, no, que hai cauigut al tubo.
La que se t´aspera, en ser a casa!
També et pot pasar a tu…, borraina, no callaràs!
Iàs!
I se la trau: perfecta, sansereta i redona, de la butxaca
I la li dóna:
Fes lo que haigues de fer.
Ja tins taronja per a berenar!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s